D’ON VÉNEN LES COSES?

Mirar una llista d’ingredients o materials amb què s’elabora qualsevol bé de consum és, com a mínim, un viatge cap a les profunditats dels noms tècnics, els símbols, els números i les cares de perplexitat. Què són totes aquestes E en el meu menjar? La meva habitació està pintada amb porc? El meu pintallavis es tenyeix amb cotxinilles? Som amos d’un entorn que desconeixem totalment.

CREUS QUE POTS VIURE SENSE PLÀSTIC?

Vas al supermercat, arribes a casa amb les mans demanant-te clemència pel pes de la compra i, minuts més tard, et veus envoltat de mil bosses de plàstic i una quantitat similar d’envasos, safates i ampolles sense saber gaire bé com ha succeït. D’on ha sortit tant desaprofitament? Per què ens envaeix el plàstic? Per què ningú ens va avisar d’això? O potser algú ho va intentar però ja era massa tard?

QUÈ NECESSITEM PER PERSUADIR?

Des de la més tendra infància, comencem a identificar els marcadors que fan que una expressió sigui dolça o agressiva; sabem diferenciar entre un somriure amistós i un somriure fals; aprenem a modificar el comportament exterior canviant les nostres faccions, dissenyant la nostra cara. La persuasió pot ser un gest o, per què no, tota una interfície. Posar ullets de verge torturada està a l’abast de tots.

COM HA D’AJUDAR EL DISSENY?

El disseny, com totes les branques professionals (i totes les persones), viu les seves pròpies crisis existencials. En lloc de fer els 40, tenyir-se els cabells i comprar-se una moto, el disseny es debat entre esmenar els errors d’un passat en què malbaratar i contaminar era habitual, o fer creu i ratlla amb una mentalitat renovada. Ajudar a millorar l’entorn no és la pregunta, la pregunta rau en com fer-ho.

QUIN ÉS EL PAPER DEL DISSENYADOR?

Algunes indústries evolucionen molt lentament, tant, que costa imaginar com aconsegueixen no quedar-se enrere. D’altres, per contra, canvien tan ràpidament que podem sentir-ne el seu alè al clatell. El disseny muta any rere any, dia rere dia. El reciclatge constant de la posició, els rols socials, els coneixements tècnics i les tendències que exigeix aquest ritme vertiginós fan que el dissenyador que no corre, voli. Cap a on ens hem de dirigir en aquest vol, per tant, acostuma a ser una qüestió de supervivència.

QUÈ VA SER ABANS, LA BANDERA O LA IDENTITAT?

De grat o per força, els éssers humans som éssers socials; la nostra necessitat de pertinença a un grup o a un altre ens marca de manera conscient i inconscient. Ens delimita, ens defineix i ens divideix. Per a l’aficionat, no és el mateix ser d’un equip de futbol que d’un altre, si bé pel que fa al comportament les tradicions amb prou feines variïn entre els amants d’aquest esport. Les banderes i la identitat conformen la mateixa paradoxa que la de l’ou i la gallina.

TOTES LES CULTURES CONSUMIM IGUAL?

L’homogeneïtzació de les estratègies de màrqueting fa que sentim que estem en un forat espaciotemporal cada vegada que viatgem; és igual que entrem a un establiment d’una marca internacional a Suècia, Qatar o Canadà, arreu tindrem la sensació d’estar al mateix lloc. No obstant això, l’erosió de les cultures locals va establint diferents formes en els negocis globalitzats, i en crea nous usos que, de vegades, són encertats i, d’altres, desastrosos.

FINS A QUIN PUNT PODEM DOMINAR LA NATURA?

Els humans i la natura van perdre un contacte molt necessari durant anys. Com una parella mal avinguda, hem tingut els nostres més i els nostres menys (força menys) amb el nostre entorn, en un estira-i-arronsa entre desastres naturals i l’imparable abús del medi ambient. Dominar la natura o, més ben dit, comprendre-la i cooperar-hi sembla que és un repte cada vegada més urgent a la llista de quefers dels habitants de la Terra.

COM ALIMENTAREM A MILIONS DE PERSONES?

Cada vegada som més gent al planeta i, amb la millora evolutiva de les condicions de la salut, el descens de la mortalitat infantil i l’augment de l’esperança de vida, la gent viu més i… som molts en un lloc no gaire gran. Un nombre de gent en augment que necessitem dormir, protegir-nos i alimentar-nos, i aquest últim és un problema apressant al que hem de trobar-hi una solució. Què hi haurà per sopar el 2150?

COM POT UN MATERIAL CANVIAR LES NOSTRES VIDES?

Els materials són una part intrínseca de la nostra existència. Com era tot abans que aparegués el plàstic? Abans que se sabés emprar el petroli? I abans que creéssim l’idil·li entre el coure i l’electricitat? Vivíem i confiàvem en altres elements; cada nova alteració provocava un terratrèmol d’abast mundial, i afegia una baula més a la cadena de l’evolució dels nostres útils. Què és el millor? Que no hi ha final per a la curiositat que l’empeny.

HEM D’AUTOMATITZAR-HO TOT?

La societat sembla dividir-se entre entusiastes de tot el que soni a automatització i Intel·ligència Artificial i els seus detractors acèrrims, conspiranoics i inexperts que sospiten. L’automatització està públicament injuriada perquè «treu feina» o «ens acabarà controlant», però la seva comoditat ja ha estat sigil·losament implantada a la nostra societat; una comoditat en torn a la qual hauríem de pensar si estem disposats a renunciar-hi.

PODEN LES TECNOLOGIES FER-NOS MENYS PERSONES?

Les tecnologies estan canviant dràsticament el nostre ecosistema; la creació d’un món virtual en què els codis de conducta funcionen de manera diferent o molt més laxa i que en la vida real ha propiciat que, des de sopant en família fins a passejant pel carrer, ens trobem davant de nous reptes de comportament que haurem de delimitar abans que se’ns en vagin de les mans.

D’ON DEUEN VENIR LES DADES?

No hi ha res d’innocent darrere del típic «permetre accés a la seva ubicació» o «insereixi el seu nom aquí». Totes les dades que lliurem per accedir a una pàgina web al més aviat possible, per comprar de forma més còmoda o per pagar amb un mètode o altre donen pistes sobre les nostres conductes, desitjos, eleccions i patrons de consum i ofereixen un retrat de nosaltres més veraç del que ens podria agradar. Un altre problema, diferent però semblant, succeeix amb les dades que consumim però que no digerim. Què hem de fer a l’Edat de les Dades?

QUINS SÓN ELS LÍMITS DE L’ENTRETENIMENT?

Si de tot se’n pot fer burla o no és una pregunta més vella que el temps, i el debat revifa cada vegada que una nova plataforma apareix i una nova barrera es trenca. No obstant això, hem arribat a un moment crucial de la història en què la invenció de l’infotainment, perillosa mescla entre informació i entreteniment, i el seu desconeixement estan canviant les regles del joc. Ja no queda clar que la realitat sigui real, si cal riure-se’n o no, o si dur-se les mans al cap és la millor opció.

VEUS TOT EL QUE ESTÀ DISSENYAT?

Fa la sensació que la realitat s’està complicant o, almenys, accelerant-se una mica més del que nosaltres podem córrer. Avui dia el disseny probablement ja no és el que era, o sí, però amb matisos, i demà potser hagi mutat en alguna cosa diferent. El disseny fa moltes coses: és a les cadires, a internet, als llums, i a la forma en què parlem i en què comprem. El disseny no ho és tot, però forma, d’alguna manera, part de tot. Part de tots.